premi cambuleta destacada

Quan el Lluis va néixer, al Pallars hi visqueven unes 30.000 persones. Cinc anys més tard no arribàvom a 25.000. Ara som unes 20.000 persones, de procedències molt diverses. Astem més connectats que mai i com tothom, formem part d’un món global. Rebem, per tant, influències d’arreu. I per descomptat també influències lingüístiques. Desgraciadament, però, la nostra capacitat d’intervenir i influir en aguestos corrents globalitzats és anecdòtica. I en termes lingüístics, està directament relacionada amb el nombre de parlants.

Si cada parlant pallarés fos un arbre, podrím dir que vivim en un bosc immensament poblat, amb espècies molt més frondoses, més grans, més vistoses, i més abundants que no pas natres. Les llavors d’aguestos arbres frondosos es dispersen i es multipliquen al nostre voltant. De vegades, natres mateixos ens mimetitzem amb altres espècies, perquè la seua capacitat d’influir’ns és enorme. I així, sense remei, la parla pallaresa, es va enxiquint, es va diluint, incapaç de reeixir entre tanta espessuria.

Pro sigue com sigue, hi ha arbres que tenen raels molt fondes. Perquè si una cosa tenim al Pallars é que les nostres raels son molt fondes, i això ens fa estar vius i voler defensar lo nostre bucinet de bosc. I és que això de la llengua té un punt d’irracional, i molts ens pudrín preguntar perquè no ens donem ja per vençuts. Però no, què carai! Mentre ens arribe una miqueta de llum i d’aigua, continuarem fent fruit. I mentre hi haigue fruit i haurà parla pallesa.

Pr’això, avui, volem agrair al Lluis que sigue un arbre de raels fondes. Que sigue un arbre lluminós. Perquè podrí haver fet com tants, i mimetitza’s amb un arbre més gros. Pro ell no ho ha fet. És dels pallaresos que van marxar. Que sovint no els comptem, perquè no surten als censos. Però que hi son. I per tots les pallaresos que continuem alimentant les nostres raels, visquem o no al Pallars, escoltar el Lluis, de vegades des de molt lluny, parlant com natres, en un mitjà públic, és immensament reconfortant. Ens recorde que encara hi som. Que encara formem part d’aguet bosc. I el que també é important, ho recorde als que no parlen com natres.

Així que tenim la necessitat, Lluis, de veritat, d’agrai’t públicament aguet reconfort. Continua, per favor, dient “aguestos” i “aguestes”, continua dient que “ell hi arribe”, continua donat “bucinets” de pallarès en les teues paraules; continua sent un arbre de raels fondes i espargint llavors per aguet món global, que tamé é pallarès.

—-

I com element simbòlic d’aguet agraïment, te’m portat dos coses. Un arbre, que de moment é molt xic. Però que es pot plantar, allà on tu cregues que haigue de créixer i de donar més fruit. És una perera de Cardós. Un arbre autòcton. I un saler, fet pel Jaume Elies de Llimiana, que vindrí a representar com ens agrade, a la gent de Cambuleta, contribuir al pallarès. Ens agrade que el que fem tingue un gust intens.

Moltes gràcies Lluis Caelles per alimentar les nostres raels.